La SOLEDAT, un repte per a la nostra societat
LA SOLEDAT, UN REPTE PER A LA NOSTRA SOCIETAT
Com podem pal·liar la Soledat No Desitjada?
La Soledat en la nostra societat és actualment un dels problemes més apressants. I com la podem definir?. Com una falta de companyia, la falta de contacte amb altres persones. Un sentiment de pena o melancolia que s’experimenta a causa de l’absència d’algú o alguna cosa que desitjaríem que estigues amb nosaltres. És un dels sentiments, estats, més comuns que podem travessar els éssers humans en la vida. Quan sentim soledat, estem sols, ens sentim d’aquesta manera, si be la soledat absoluta no existeix ja que sempre hi ha alguna persona amb qui es pot mantindre una proximitat física o emocional.
El contacte amb altres persones és vital per a la salut física i mental de l’ésser humà. Generalment, i des de que naixem, vivim envoltats de la família i amistats. Ens sentim part d’un col·lectiu que ens dona afecte, companyia, suport i estimació. Ens necessitem entre nosaltres per a poder sobreviure. Per això la gent tendeix generalment a buscar el contacte social a través de reunions, trobades o activitats.
Un estudi de l’Observatori Estatal de la Soledat NO DESITJADA ha recollit les opinions de més de 400 persones que indiquen mancar de:
- família pròxima.
- algú que es preocupi per mi,
- no tindre relacions amb altres persones,
- algú que m’ajudi quan ho necessiti,
- algú amb qui parlar dels meus problemes,
- tindre grup estable d’amics,
- llibertat per a sortir de casa per falta de mobilitat
Existeixen diferents graus o matisos de soledat que poden ser percebuts de diferents formes segons cada persona. Aquest aïllament i falta de contacte pot deure’s a diferents qüestions:
– Quan la persona, bé perquè li agrada i se sent bé en aquest estat, gaudeix estar sense cap mena de companyia.
– Quan la persona per molt diverses causes negatives, volgudes o no volgudes se sent trista i no té ganes de vincular-se amb altres col·lectius.Per tant i en general, podem classificar-la com: VOLUNTÀRIA o INVOLUNTÀRIA
VOLUNTÀRIA. La soledat en determinats períodes és valorada positivament per moltes persones i fins i tot pot considerar-se com a imprescindible per a descansar o concentrar-se. Qui no ha escoltat alguna vegada en boca d’algunes persones?:
“Acabo de separar-me: ara vull viure un temps de soledat per a ordenar les meues idees”, o
“Viatjaré al camp per a estar sol i dedicar-me a llegir, relaxar-me i pensar en el meu futur”.Aquesta soledat pot ser positiva si la busquem per a desconnectar i reposar forces.
Els monjos d’unes certes congregacions decideixen viure en soledat com una manera de connectar-se amb el seu món interior (espiritual). Fins i tot hi ha grups de monjos que, malgrat viure en comunitat, no mantenen ni tan sols converses entre si.
Els estudiants s’aïllen voluntàriament quan necessiten concentrar-se per a estudiar. Les biblioteques són un oasi, un lloc molt vàlid per a això ja que reuneixen: silenci i concentració.
Alguns professionals, com els escriptors, artistes, filòsofs, pintors, músics, etc., també busquen la soledat, l’aïllament de la societat com a element d’inspiració i concentració per als seus treballs.
També l’ésser humà necessita algunes vegades d’aquest silenci “interior”, per a reflexionar, analitzar el seu trajecte personal en aquesta vida i prendre decisions arran d’aquesta introspecció. El camí de Sant Jaume podria treure a la llum tantes històries….
INVOLUNTÀRIA – no desitjada (quan la persona es troba, sense desitjar-ho, sola).
La soledat no desitjada, la que no ha sigut buscada a propòsit i que, a més, es manté per llarg temps i aboca a situacions de falta d’acompanyament i suport, és susceptible de provocar problemes per a la salut física, mental i emocional d’indubtable abast i fins i tot poden produir risc d’exclusió social.
Quins sentiments pot generar?
Tristesa, Desemparament, Inseguretat, Frustració, Incomprensió, Impotència, Por, Inutilitat, Vergonya, Ràbia, Irritació…Quines causes afavoreixen aquestes situacions?
1) La Síndrome de l’abandó de la llar familiar
El primer esdeveniment important al qual se solen enfrontar les persones majors és l’abandó de la llar per part dels fills que inicien una vida independent. Els pares esperen que aquests els donin l’ajuda necessària quan pateixin algun procés de dependència o malaltia i aquest incompliment pot minvar les relacions pares-fills i crear sentiments de soledat.
2) Unes relacions familiars
– nul·les, quan es manca de família
– pobres, quan l’escassa relació amb els fills percebuda pels ancians, tant en quantitat com en intensitat i qualitat d’afecte, representa un important motiu de frustració.
3) La mort del cònjuge
La viduïtat sol ser el principal desencadenant del sentiment de soledat en les edats avançades. L’ancià es troba de sobte sense la companyia i l’afectivitat que tenia amb la seva parella, donant peu a problemes personals d’adaptació a la viduïtat de tipus, no únicament emocional, sinó també material i el relatiu a la gestió del temps de la seva vida domèstica i social.
4) La fi de l’etapa laboral
L’altre succés important en la vida de les persones majors és la sortida del mercat laboral. Després de la jubilació, les persones disposen de temps lliure que, moltes vegades i ja que no han pensat abans, no saben en què ocupar.
5) L’economia també pot restringir les possibilitats de gaudir d’aquests moments d’oci, així com deteriorar les relacions socials.
6) La discapacitat física i/o intel·lectual són igualment causa d’aïllament social ja que aboca a una soledat social greu.
7) La falta d’activitats de relació i distracció. La realització d’activitats lúdiques pot ser la resposta al buit que pot deixar l’augment de temps lliure provocat per una finalització del treball laboral.Riscos de la soledat per a la salut
L’empobriment progressiu de tots els reforços socials, familiars, culturals, la vulnerabilitat enfront de les malalties, els òrgans dels sentits, les funcions intel·lectuals, etc., desencadenen inestabilitat i sentiments d’indefensió en l’ancià, i és que la soledat pot tindre greus conseqüències negatives sobre la salut en el pla físic, psicològic i social.
En el pla físic: feblesa del sistema immunològic, mal de cap, insomni, alguns problemes de cor i digestius, etc.
En el pla psicològic: baixa autoestima, depressió o alcoholisme, idees suïcides. La conseqüència de la pèrdua de la parella és la que més augmenta, especialment, la possibilitat de desencadenar trastorns psicopatològics com la depressió o la neurosi.
En el pla social presenta conductes com l’ús dels telèfons party-line, (telèfon col·lectiu), buscant compensacions emocionals en altres àmbits.
Encara que és difícil mesurar l’aïllament social i la soledat de manera precisa, existeix una forta evidència que molts adults de 60 anys d’edat o més estan socialment aïllats o se senten sols de manera que posen en risc la seva salut. Quan arribem a la tercera edat, la soledat és un dels problemes més temibles i tant la jubilació com la viudetat constitueixen les dues situacions més potencialment proclius per al sorgiment i patiment d’aquest sentiment.
Davant aquesta situació que podem fer nosaltres? Hem sentit parlar de l’Empatia?
L’Empatia és la capacitat d’identificar-se amb algú i compartir els seus sentiments.
Empatitzar amb el que una persona sent, quan es tracta d’algú amb la mateixa educació, els mateixos ideals o cultura que nosaltres o quan està passant una situació similar o semblant a la qual ens ha succeït anteriorment, és una tasca fàcil.
Però, què succeeix quan se’ns presenta una situació en la qual hem d’empatitzar amb algú que ha actuat de la manera que penses que mai actuaries tu? Et consideres empàtic quan algú ha realitzat un acte en el qual ha trepitjat els teus valors o que la conseqüència del que ha fet t’ha tocat a tu directament i t’ha fet patir?, és fàcil en aquest moment entendre la seva reacció? podries posar-te en el seu lloc?
Algunes de les claus per a aprendre a empatitzar en els casos més difícils són: buscar el per què, és a dir, des d’on i com ho ha fet i tractar de no jutjar. En moltes ocasions, quan l’acte d’una altra persona ens molesta, l’única cosa que fem és centrar-nos en l’acció en si, fent judici d’ella, dient frases com “jo no seria capaç de fer això”, “si això m’hagués passat a mi, no hauria actuat així”. Però, quantes vegades, amb el pas del temps, has acabat actuant igual, havent-te d’enfrontar amb tot el que vas dir o vas pensar anteriorment?
Característiques d’una persona empàtica.
- Sap escoltar activament, és a dir, practica l’escolta activa: aquestes persones, quan escolten, no sols estan sentint, si no que estan plenament centrades en el que l’altra persona està dient. Això (escoltar activament) comporta la intenció d’aparcar, deixar de costat els nostres pensaments i sentiments per a posar tota l’atenció en l’altre.
- És sensible: una persona empàtica sol tindre un alt grau de sensibilitat. D’aquesta manera poden entendre molt millor el que l’altre està sentint. Sempre tenint en compte que aqueixa sensibilitat no pot implicar apropiar-se un mateix de les emocions o problemes de l’altre.
- És respectuosa i tolerant: les persones empàtiques solen tindre aquests dos valors molt integrats. No és que entenguin sempre el que l’altre està obrant respecte al que sent sinó que, encara que no els agradi la decisió que l’altra persona pren, les accepta.
- Evita els extremismes: les persones empàtiques són capaces de veure una gran gamma de grises en comptes de veure-ho tot negre o blanc, i són capaços de no posicionar-se d’un costat o un altre, sinó que intenten veure els pros i contres de cada vessant.
- Comprèn la comunicació no verbal: no sols es centren en el que la persona diu, sinó que són capaces de veure que, amb els seus gestos o el seu cos, estan manifestant.
- Confia en la bondat humana. No jutgen a les persones només pel que en parlen o per la imatge que tinguin d’elles, sinó que intenten anar sempre més enllà. Quan coneixen a una persona, sempre pensen que és bona fins que no demostri el contrari.
- Cuida el seu llenguatge. Saben que les paraules poden ferir moltíssim i per això, mesuren el que diuen i com ho diuen.
- Entén que cada persona és diferent. Compren que cada persona té unes necessitats específiques i que tots som diferents.
Totes aquestes definicions són fruit dels estudis que sobre aquest tema han desenvolupat institucions especialitzades en la comunicació. Una observació més: l’experiència personal, la bona voluntat per a ajudar basada per descomptat en les indicacions que persones expertes ens donen, ens ajudaren a “connectar” amb les persones que pateixen de soledat i viuen tancades amb el seu malviure.
Esperem que totes elles us siguin d’utilitat i ajudin a “rescatar” amb alegria i satisfacció a persones afectades per una soledat NO DESITJADA.
AUXILIA ha ofert recentment un Seminari sobre “Com podem pal·liar la Soledat NO DESITJADA”, dirigit tant al voluntariat, com a professionals i persones que viuen en aquesta situació.
