LA TECNOLOGÍA DE LA COMUNICACIÓ UNA HEINA SOLIDARIA AMB AUXILIA

LA TECNOLOGIA DE LA COMUNICACIÓ, SOLIDARIA AMB AUXILIA

La tecnologia de la comunicació i els avenços que se’n deriven, fan que cada dia sigui més assequible i fàcil la relació entre les persones. Ja no tenen predomini els mitjans estrictament telefònics on una veu a l’altre costat de la línia – potser a milers de kilòmetres de distància- ens fa propera, o ens ho sembla,  la persona llunyana. Les actuals plataformes de comunicació han avançat tant que ara ens permeten, hi ho fem d’una forma usual, tenir una relació directa i visual amb la persona amb la que volem comunicar-nos. Diverses plataformes gratuïtes ens ho faciliten fet que ha comportat una extensió ràpida d’aquesta metodologia.

No tan sols en el món de les relacions personals és una gran eina sinó que també el món laboral se’n beneficia. Avui en dia és usual que, per motius professionals i desenvolupant el nostre treball habitual, ens comuniquem amb persones situades a l’altre hemisferi del món. I no importa que “aquí” siguin les nou de matí i “allà” les deu de la nit. Som capaços d’adaptar-nos al que calgui per tal de fer el treball més eficaçment. Quants desplaçaments dels seus treballadors no s’estalvien moltes empreses amb aquest sistema de comunicació!.

La passada pandèmia va estendre, potenciar, el sistema de treball a domicili, a l’objecte de poder “fer la feina”, sense necessitat de moure’s de casa. Abans era un sistema ben poc utilitzat i actualment aquesta metodologia ja es practica de forma habitual i consensuada en moltes empreses.

Això és un fet que pocs anys enrere era impensable. La tecnologia avança, es posa al nostre abast i de ben segur que anirà canviant, progressant, -per bé o per mal-, les formes del treball.

L’Ensenyament a Distancia d’Auxilia. Un pas endavant

Els orígens d’Auxilia es basen en aquest fet: Auxilia va néixer amb el propòsit de formar, ensenyar a aquelles persones que, degut a la seva discapacitat física, no podien desplaçar-se a un centre de formació, escola, institut o universitat i per tant perdien l’oportunitat d’aprendre, preparar-se pel demà, amb l’objectiu de poder un dia ocupar un lloc de treball adient a la seva situació personal i a les seves capacitats, consolidar-se un futur i, sobretot, sentir-se una persona plenament útil i inserida a la societat. En definitiva: realitzar-se.

Amb el pas dels anys, la forma, la “tècnica” per dur a terme aquest ensenyament ha anat variant. I ho ha fet precisament perquè han nascut noves eines de comunicació i relació que han permès i facilitat el que l’aprenentatge formatiu sigui més fàcil, proper, assequible.

Que lluny queden aquells temps en els que, per tal d’estudiar un idioma, calia enviar  a l’alumne (persona amb discapacitat) i utilitzant el correu postal, un llibre d’estudi, unes lliçons, una cassette, un disquet amb explicacions, un aparell tècnic per escoltar-les… Sembla estrany que parlem d’això d’una forma ancestral ja que, no fa pas tants anys era per a les persones amb discapacitats físiques, amb problemes de desplaçament o manca de escoles adaptades properes al lloc habitual de residència, el mitjà normal d’estudiar des del seu propi domicili o des de un centre residencial.

Afortunadament, hem entrat en un món molt mes avançat. Professorat i alumnat es comuniquen utilitzant plataformes específiques, on la comunicació verbal i visual permeten un “contacte” virtual molt més proper.

Un aspecte molt important a considerar

Hi ha un factor important, un factor sense el qual la tecnologia no hi pot fer res. Es tracta de la voluntat de “comunicació”. Una necessària predisposició del “jo” poder transmetre a “l’altre persona”, – la situada a l’altre costat- que està pendent del que li volem dir, ensenyar, manifestar, demanar o agrair. I això depèn de les voluntats de ambdues persones que es comuniquen. Podem disposar dels millors mitjans al nostre abast, però és imprescindible exercir una voluntat i un esperit dinàmic per tal d’aconseguir que l’ensenyament a distancia sigui eficaç. Actualment, aquest aspecte que plantegem és vital, molt especialment en l’ensenyament a distància. De no ser així, tot el que fem seran paraules llançades a l’aire, buides de contingut, si no hi ha qui les reculli amb interès.

I això es aplicable tant per les persones que exerceixen voluntàriament com a professorat (“voler ensenyar”) com per les que formen l’alumnat, que ha de tenir evidentment una ferma decisió de (“voler aprendre”) aquella assignatura o temàtica que estudia. Alumnat i professorat. Professorat i alumnat. Poseu en l’ordre que vulgueu, però els dos són necessaris i imprescindibles. I aquí hi podem afegir algunes virtuts més com són la constància, la dedicació i el interès.

Voluntat, enginy i organització.

A més a més de l’estudi individual, el que pot fer cada persona en particular, cap la possibilitat de fer el mateix de forma col·lectiva. Ens referim als grups de persones amb discapacitat que viuen en residencies.

Actualment algunes d’elles han decidit, evidentment amb coordinació amb l’ensenyament a distància d’Auxilia, reunir a les persones que estudien i fer-ne, amb totes elles, una aula col·lectiva.

Tenim el cas del Centre Residencial Llar Nova de Mataró (Barcelona) on, amb l’aprovació de la direcció i la col·laboració de l’educadora del centre, s’han programat uns dies i horaris on es reuneixen en una aula, onze persones que estudien. En aquesta aula i utilitzant la videoconferència, quatre professores voluntàries d’Auxilia imparteixen diverses assignatures al grup. És una gran idea i una molt bona proposta doncs la col·lectivitat dels alumnes fa que cadascun/na d’ells/elles es consideri part important de l’ensenyament i senti com a propi l’estímul per aprendre. Ja no és una sola persona sinó un col·lectiu que es vincula amb una o varies assignatures sota la batuta del professorat d’Auxilia.

Sabem i coneixem la abnegada dedicació de les Educadores i Tècniques Socials de les Residències, moltes vegades desbordades i superades per la pròpia atenció a les persones residents. Hi ha moltes hores durant la jornada que es fa difícil omplir-les  d’alguna activitat que de forma positiva ajudi a la persona resident, no tant sols a “ocupar” el seu temps sinó a que, de forma organitzada, pugui conformar-se  un grup de residents que estigui interessat en conèixer o formar-se  en alguna temàtica (no cal que sigui una “assignatura”) . Hi han aspectes generals de cultura molt interesants: geografia, historia, música, literatura, dibuix, poesia, naturalesa, turisme, religions, països, esport, l’univers…

Un magnífic exemple a promoure en altres centres residencials als que convidem a reproduir aquest sistema d’ensenyament. Tots els que us animeu a fer-ho, sapigueu que, per part d’Auxilia, podeu contar amb tot el suport. Tan sols teniu que contactar amb nosaltres. Estem a la vostra disposició.