<\/p>\n
\nL’edici\u00f3 per el \u201cInstitut\u00a0Municipal de\u00a0Persones\u00a0amb\u00a0Discapacitat\u00a0(IMPD)\u201d\u00a0de Barcelona del documental \u201cVinyes\u00a0Diverses\u201d<\/strong>\u00a0ha creat un moviment d’opinions sobre la independ\u00e8ncia de les persones amb discapacitats i la import\u00e0ncia de la gesti\u00f3 que cap a les persones dependents duen a terme els Assistents Personals.<\/strong><\/p>\n \nEncara que les paraules \u2018assistir\u2019 i \u2018cuidar\u2019<\/strong> ens sonin iguals i puguin ser sin\u00f2nimes, no ho s\u00f3n. Com tampoc ho s\u00f3n les funcions que exerceix un assistent respecte a les d’un cuidador. \nCUIDAR O ASSISTIR A UNA PERSONA DEPENDENT?<\/strong><\/p>\n \nQuan parlem de CUIDAR<\/strong>, hem d’entendre que aix\u00f2 implica la presa de decisions per la persona. Quan ho fem d’ASSISTIR<\/strong>, hem de comprendre que aix\u00f2 significa ajudar la persona a fer una acci\u00f3 que per si mateixa no \u00e9s capa\u00e7 de realitzar, sent conscients que continua mantenint el seu poder de decisi\u00f3 i autonomia personal. ASSISTIR\/ASSISTENT Sap quina \u00e9s la millor manera d’atendre i assistir a una persona d’una manera personalitzada, tenint en compte en tot moment les voluntats i desitjos de la persona.<\/p>\n 2. \u00c9s un expert a comprendre a la persona i acompanyar-la en el seu cam\u00ed sense limitar-li ni tallar-los llibertats.<\/p>\n 3. El treball gira entorn al benestar i qualitat de vida del malalt i les seves necessitats espec\u00edfiques sense fer-li sentir controlat, sobre protegit i que el que hagi de dir o opinar no compta.<\/li>\n<\/ol>\n \nCUIDAR\/CUIDADOR<\/strong><\/p>\n \nFETA AQUESTA IMPORTANT DEFINICI\u00d3 DE FUNCIONS, volem adjuntar els comentaris que el documental ha promogut en diverses persones i que reprodu\u00efm a continuaci\u00f3.<\/p>\n \nMONTSE\u00a0AGUD\u00cdN\u00a0\u2013 Volunt\u00e0ria d’Ensenyament a Dist\u00e0ncia de\u00a0Auxilia\u00a0(Cangas\u00a0de\u00a0Narcea\u00a0\u2013 Ast\u00faries)<\/strong><\/p>\n \nMoltes gr\u00e0cies per fer-me arribar l’enlla\u00e7 del v\u00eddeo. El documental m’ha fet reflexionar de nou moltes coses i recordar molts dels moments viscuts amb els meus germans, tots dos amb diversitat funcional a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una malaltia rara com \u00e9s l’at\u00e0xia. Crec que com a opini\u00f3 \u00e9s bastant llarga, per\u00f2 se’m fa dif\u00edcil resumir-la m\u00e9s.<\/p>\n Per a enfocar la meva opini\u00f3, parteixo de la base que considero que hi ha dos grans grups:<\/p>\n \n– Un col\u00b7lectiu de persones que no vol o no pot ser independent en els termes que reflecteix el v\u00eddeo. Per\u00f2 aix\u00f2 no sols es deu a la seva diversitat funcional, encara que en el seu cas sigui la causa. Hi ha moltes altres persones que, per qualsevol motiu o circumst\u00e0ncia, estan en aquesta mateixa situaci\u00f3: una malaltia, per exemple; diguem que \u00e9s per una s\u00e8rie de caracter\u00edstiques personals, siguin puntuals o definitives.<\/p>\n \n– Un altre col\u00b7lectiu de persones per al qual la independ\u00e8ncia \u00e9s la forma natural de viure, resumit en els tres pilars de llibertat, autonomia i diversitat<\/strong> que s’esmenten. Sobre elles va el v\u00eddeo i el meu comentari. \n– Visi\u00f3 des de l’entorn de la persona<\/strong>: va des del rebuig (per a acceptar la difer\u00e8ncia o a un mateix) fins a la sobreprotecci\u00f3. En totes les postures, el nexe com\u00fa \u00e9s la falta d’educaci\u00f3 cap a la difer\u00e8ncia, que \u00e9s el que porta a la no inclusi\u00f3.<\/p>\n \n– Visi\u00f3 des del punt de vista de la persona amb diversitat funcional<\/strong>: hi ha quatre frases o idees de les seves experi\u00e8ncies que m’han marcat, possiblement perqu\u00e8 en elles veig reflectides moltes de les viv\u00e8ncies del meu germ\u00e0,<\/p>\n \nLa resta s\u00f3n m\u00e9s i m\u00e9s iniciatives i idees que apuntalen el seu dret a ser i al fet que se’ls reconegui com a subjectes actius d’aquest dret. Visibilitat, mentalitat, unitat, normalitzar, creure, transformar, empatia, conviv\u00e8ncia, lluita constant per drets, generar canvis… s\u00f3n les paraules clau al meu entendre.<\/p>\n \nParaules que suposen el dia a dia de moltes persones de la societat (com es diu en el documental… cadascuna amb les seves capacitats, expectatives, possibilitats i punts de partida diferents), la qual cosa significa que no hi ha res que ens hagu\u00e9s de diferenciar, m\u00e9s enll\u00e0 de la necessitat d’un professional com a suport o assistent personal.<\/p>\n Entenc la idea que es planteja que aquest no hagi de q\u00fcestionar o dirigir l’actuaci\u00f3 de la persona que secunda, per\u00f2 el que s\u00ed que em sembla impossible \u00e9s que no influeixi, perqu\u00e8 \u00e9s una persona de carn i os amb la qual s’estableix un vincle molt estret. I tots amb els qui convivim en la nostra vida ens influ\u00efm els uns als altres, aix\u00f2 s\u00ed que ho considero inevitable. El quid \u00e9s que hi hagi suficients professionals formats per a arribar a totes les persones que els necessiten i suficients recursos econ\u00f2mics perqu\u00e8 tothom que ho necessiti pugui optar a aix\u00f2 sense difer\u00e8ncies.<\/p>\n M.\u00aa\u00a0ASUNCION\u00a0M. SAN MIGUEL ARTEAGA \u2013 Vit\u00f2ria –\u00a0Gasteiz Una abra\u00e7ada<\/p>\n FRAN ROCA \u2013\u00a0Alumne\u00a0d’Ensenyament a Dist\u00e0ncia de\u00a0Auxilia\u00a0\u2013 El Ferrol<\/p>\n <\/strong>Benvolguts amics de\u00a0Auxilia. Porto amb aquest servei des d’abril de l’any passat i compto amb 30 hores a la setmana, 5 hores al dia m\u00e9s o menys, encara que es poden ajustar els horaris en funci\u00f3 de les meves necessitats. Em fa l\u2019atenci\u00f3 personal i sanit\u00e0ria, les activitats d’oci i temps lliure, etc… Haig de dir que ara mateix estic amb la segona AP titular perqu\u00e8 a la primera li vaig haver de demanar a l’empresa un canvi perqu\u00e8 no complia els horaris, em donava contestacions, manipulava una mica el servei a les seves necessitats i era una mica tancada. Estava molt m\u00e9s content amb les suplents que amb ella, venia\u00a0desganada\u00a0i com enfadada i gaireb\u00e9 no parlava amb mi.<\/p>\n Ara mateix la meva AP es diu Anna. Fins al moment havia treballat en resid\u00e8ncies de majors cobrint baixes. Estic molt content amb ella, encara que ara, a causa d’eta situaci\u00f3, estem fent menys hores i totes de mat\u00ed. Si necessito alguna cosa a la tarda, ho fem sense problema. El que m’agradaria millorar del servei \u00e9s que entenc que el servei hauria de ser entre l’AP i jo, i moltes vegades si la meva mare est\u00e0 c\u00f2moda amb l’AP, s’ho expliquen tot, fins i tot coses que jo no vull que s’assabentin perqu\u00e8 d’aquesta manera mai acabes sortint del cercle de la teva fam\u00edlia, i veig que no aconsegueixo que es respecti el meu dret a la privacitat, per\u00f2 estic molt content amb Anna i totes les persones que han cobert les vacances. De totes maneres, crec que a vegades venen amb la idea de cuidadores, i veuen normal explicar tot a la fam\u00edlia quan el servei no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n De totes maneres, espero que d’aqu\u00ed a una mica pugui aconseguir un noi com a AP perqu\u00e8 penso que hi ha coses que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil dir als nois. A m\u00e9s, en general, s\u00f3n m\u00e9s reservats i d’altra banda la meva mare no tindria tanta confian\u00e7a amb un noi a casa, lo qual em donaria a mi m\u00e9s facilitats per a manipular la situaci\u00f3 des d’un principi. En un futur tamb\u00e9 m’agradaria independitzar-me i viure en una ciutat m\u00e9s gran, per\u00f2 tot aix\u00f2 amb cautela, clar.<\/p>\n Per acabar, us recomano a tots que us animeu a demanar la figura de l’Assistent personal perqu\u00e8 \u00e9s una eina que no t\u00e9 a veure amb els centres; tu pots fer la teva vida des de casa amb la fam\u00edlia o independitzar-te, i la funci\u00f3 de l’assistent personal \u00e9s motivar-te i ajudar-te a aconseguir tot all\u00f2 que et proposis.<\/p>\n Una abra\u00e7ada, cuidar-vos molt, i feli\u00e7 estiu<\/p>\n PEPE MAR\u00cdN \u2013 Barcelona<\/strong><\/p>\n He vist el v\u00eddeo i m’he quedat amb la frase de la traductora, Marta Rodr\u00edguez, en qu\u00e8 diu: “Si no sortim, no saben que existim”.<\/em> Aix\u00f2 \u00e9s primordial per a viure en aquesta societat. Respecte al decidir viure independentment, Marta va subratllar que \u00e9s molt important el suport de la fam\u00edlia.<\/p>\n Quan va acabar el v\u00eddeo em va donar la sensaci\u00f3 que, si tens una vida independent, podr\u00e0s fer moltes coses. En el meu cas, no ha estat aix\u00ed. Faig un esb\u00f3s de la meva vida.<\/p>\n Tinc par\u00e0lisi cerebral tipus tetraplegia\u00a0dist\u00f3nica-esp\u00e0tica\u00a0des del naixement (1966). Als 9 anys vaig comen\u00e7ar a caminar en el Centre\u00a0Pilot\u00a0de Barcelona. Tamb\u00e9 vaig aprendre a ser aut\u00f2nom (vestir-me, menjar, dutxar-me…) Amb 14 anys vaig aprendre a escriure a m\u00e0quina el\u00e8ctrica el que significava que podia comunicar-me. En el meu temps lliure, anava a un local que es reunien els joves del barri. M\u00e9s tard em vaig fer monitor d’un\u00a0esplai. Amb 22 anys, a trav\u00e9s del Pont de\u00a0Drag\u00f3, em vaig apuntar a un curs d’inform\u00e0tica. Al cap de tres anys, vaig decidir estudiar FP administratiu. Despr\u00e9s de 6 anys vaig obtenir el t\u00edtol i despr\u00e9s d’un curs per a administratiu, vaig aconseguir un treball com\u00a0transcriptor\u00a0de dades. Als 9 anys, em van diagnosticar artrosi progressiva i vaig haver de deixar de treballar. Al poc temps, vaig haver d’anar en cadira el\u00e8ctrica.<\/p>\n \nAnys despr\u00e9s, a causa d’una ennuegada, vaig haver de menjar el menjar triturat. Per si no fos prou, a causa d’un problema de pr\u00f2stata haig de portar bolquers. \u00c9s una situaci\u00f3 molt dura per a la meva mare de veure com canvia el cos i que cada vegada necessito m\u00e9s ajuda per a tot. En el 2014 decideixo anar al Centre Ocupacional S\u00ednia\u00a0perqu\u00e8 vaig con\u00e8ixer a diversos companys del Pont de\u00a0Drag\u00f3. Vaig descobrir que hi havia alternatives de comunicaci\u00f3 com la Tauleta. Ara escric petits contes i els penjo en una web.<\/p>\n No s\u00e9 si hagu\u00e9s estat independent, hagu\u00e9s fet tantes coses. Val la pena haver tingut aquestes experi\u00e8ncies perqu\u00e8 canvia el punt de vista dels altres. Tamb\u00e9 considero una cosa important: ganes de fer coses i de superar-te. Amb aix\u00f2 i amb suport de la fam\u00edlia, \u00e9s possible.<\/p>\n Ara em pregunto: hi ha una edat per a independitzar-se?<\/p>\n
\n<\/strong>Per\u00f2 abans de llegir els comentaris que ens han fet arribar algunes persones discapacitades i altres vinculades familiarment a elles, creiem oport\u00fa definir les diferents funcions establertes oficialment per als Assistents Personals i els Cuidadors Personals.<\/u><\/p>\n
\n<\/u>ASSISTENT PERSONAL I CUIDADOR \u2013 TASQUES DIFERENTS<\/strong><\/p>\n
\nTant l’\u00fas d’un terme o un altre, com el rol de l’un i l’altre, han de ser compresos basant-nos en aquest concepte fonamental: \u2018la necessitat de suport de la persona varia segons el seu grau i situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia, la qual cosa marcar\u00e0 el nivell d’implicaci\u00f3 entre ella i el seu assistent\/cuidador\u2019.
\nTendim a generalitzar la depend\u00e8ncia d’una persona, englobant tot tipus de graus. No \u00e9s el mateix atendre a alg\u00fa amb Alzheimer tot el dia, que ajudar una persona a endre\u00e7ar-se i vestir-se o a realitzar algun altre tipus d’acci\u00f3 determinada.<\/p>\n
\nI \u00e9s per aquesta tend\u00e8ncia a la generalitzaci\u00f3 que sigui tan imperatiu, avui dia, el potenciar la figura de l’assistent personal com a professional.
\nHem d’entendre que l’assistent disminuir\u00e0 la c\u00e0rrega de la depend\u00e8ncia sobre la fam\u00edlia i potenciar\u00e0 la presa de decisions del dependent, la qual cosa afavorir\u00e0 la seva autoestima i autonomia.
\nAra que ja sabem qu\u00e8 s’ent\u00e9n per assistir i cuidar, ens centrarem en les principals difer\u00e8ncies entre totes dues figures\/laboris:<\/p>\n
\n<\/strong>
\nL’assistent \u00e9s un professional que t\u00e9 un m\u00e8tode establert i definit i una alta formaci\u00f3, i compleix amb un rigor\u00f3s perfil t\u00e8cnic i competencial sobre la base d’aquesta formaci\u00f3, la seva experi\u00e8ncia i compet\u00e8ncies cognitives, executores i\u00a0interpersonals.<\/p>\n\n
\n
\n\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026\u2026<\/li>\n<\/ol>\n
\nEl que m\u00e9s m’ha cridat l’atenci\u00f3 \u00e9s la doble visi\u00f3 que en tot moment s’aprecia i que es correspon fidelment amb la realitat:<\/p>\n\n
\n\u2022 \u201cEl meu temps no \u00e9s el seu temps\u201d
\n\u2022 \u201cDeixar de fer coses per no molestar\u201d
\n\u2022 \u201cNo deixar-se conv\u00e8ncer dels l\u00edmits i dret a intentar-ho\u201d<\/li>\n<\/ul>\n
\n<\/strong>
\nHola, jo tinc una persona que m’ajuda. Estic contenta, per\u00f2 m’agradaria que no fossin autorit\u00e0ries, directives. No som discapcitad@s intel\u00b7lectuals, sin\u00f3 persones amb problemes f\u00edsics, en el meu cas a causa d’un accident.
\nHaurien en general de treballar-se l’ego, i comptar m\u00e9s amb la nostra opini\u00f3. D’altra banda \u00e9s una gran ajuda i m’est\u00e0 servint per a molt. Gr\u00e0cies.<\/p>\n
\nVull compartir amb vosaltres la meva experi\u00e8ncia amb l’assist\u00e8ncia personal.<\/p>\n
\nEn principi em porta a classe (estic estudiant): franc\u00e8s i itali\u00e0 en la\u00a0EOI\u00a0\u2013 Ferrol.<\/p>\n