La COVID-19 impulsa nous horitzons
La comunicació personal ha patit una revolució
No parlarem de la COVID-19 que prou notícies ens proporcionen diàriament els mitjans de comunicació sobre la pandèmia. No hi ha cap d’ells que no ens informi sobre les seves conseqüències nefastes, proporcionant estadístiques o mapes il·lustratius dels nuclis menys afectats avui i més alterats demà.
Mentre, veiem que, com a bolets, surten nous focus en altres indrets. Mesures dissuasives, restriccions en els contactes humans, supressió de les reunions massives, recordatoris de prevenció. Tot comporta a un aïllament cada cop més greu: la por a sortir al carrer, l’angoixa per no veure’ns afectats, les relacions personals que minven obligadament per por al contagi. Excepte aquells i aquelles persones que, contravenint els consells sanitaris, segueixen fent reunions massives prohibitives sense les mínimes condicions de precaució, on les mascaretes son un destorb i on priven els contactes propers i focus de contaminació. La ciutadania responsable, cada cop més espantada per una situació de la que no es veu el final, es reclou al màxim i sense adonar-se’n ni voler-ho, estan posant en primer terme la necessitat de suplir aquell contacte personal per un contacte “virtual”.
Els mitjans de comunicació, les xarxes socials, passen a tenir prioritat: WhatsApp, Instagram, emails, videoconferències, trucades i missatges han passat a ser els primers elements de comunicació que es fan servir per relacionar-nos amb la família i amb les amistats. La comunicació personal ha patit una revolució.
Què ha despertat en la societat aquesta pandèmia?
La reclusió obligada de la gent gran i la manca d’un contacte personal ha suscitat que la resta de la família s’hagi vist obligada a suplir-ho amb imatges i converses visuals a distància. No deixa de ser una substitució pràctica que, no essent la ideal, sí que manté la relació familiar. I si abans aquests mitjans eren en general emprats moderadament, actualment estan a l’ordre del dia. Com diu el refrany, “a grans mals, grans remeis”. Seria interessantíssim tenir una estadística del nombre de contactes familiars d’abans de l’explosió del virus i dels actuals.
Al món laboral, el treball “a casa” ha demostrat que molts d’ells no tenen necessitat d’una presència personal al propi centre del treball. Tots sabem de familiars i amics que des de fa uns mesos estan treballant des de casa i, en tot cas, compartint aquesta situació amb presència puntual a l’empresa. No és la sol·lució perfecta, doncs provoca un cert aïllament. Però aquesta solució, potenciada en els darrers mesos, ha facilitat que molta gent conservi el seu lloc de treball quan, amb motiu del confinament, potser hagués conduit a una pèrdua del lloc de treball. De fet, es preveu que, degut a la situació a la que ens ha conduit el virus, aquest tipus de treball es vagi consolidant cada cop més. Està en mans de les empreses que ho vegin viable, inclòs com a factor econòmic.
Fixant la nostra mirada en els col·lectius que viuen “altament confinats” per ser col·lectius de risc -gent gran, malalts, persones amb discapacitats intel·lectuals i físiques, avis i avies de residències- veiem que, mentre no canviï la situació actual, és necessari mantenir la seva activitat física i intel·lectual al màxim. D’aquesta manera, s’evitarà que es deteriori el cos i la ment de tots ells i elles. I aquí prenen importància els jocs de rol a distància, l’entreteniment, l’ús de l’ordinador i Internet per buscar respostes als problemes de lògica i la recerca de sol·lucions.
Està en mans de les entitats que controlen aquest grups fortament confinats el programar i promoure no solament el passi de pel·lícules que es recepcionen de forma passiva o la ressolució d’entreteniments molt repetitius, sinó d’oferir aquelles activitats que poden mantenir despertes les dots intel·lectuals. Cal saber oferir-les de manera personalitzada, a fi que tothom hi pugui participar.
El que sí hem de procurar propiciar són totes aquelles activitats, diverses, entringudes i estimulants que motivin força als que hi participen, i si al final hi posem algun tipus de premi, millor. Tot el que fem ha de servir per mantenir actives les nostres capacitats en benefici d’una salut social durant la pandèmia actual.
