La bretxa digital en les persones amb discapacitat

Desafortunadament hem comprovat que, sense accés a Internet, perdem l’accés a drets bàsics com l’escolarització o el dret a la feina. Com en molts altres casos, la COVID-19 ha fet més visible el què ja existia abans de la pandèmia: les desigualtats en drets digitals. Hi ha persones excloses de la societat perquè no poden pagar l’accés a Internet o comprar dispositius electrònics amb el conseqüent impacte que té en altres drets essencials, i sobre què implica la digitalització en el tercer sector social.

Estem a l’era de l’Internet, no n’hi ha cap dubte. En aquests últims anys ens hem introduït en el món de les noves tecnologies, amb ordinadors a casa i telèfons intel·ligents, que són petites computadores a la nostra disposició i a la nostra butxaca.

Internet ens obre la porta a un món d’informació en tots els àmbits, des de la cultura, l’entreteniment i les relacions socials.

Avui dia, l’ús d’Internet i les noves tecnologies és més rellevant que mai per estar integrat a la societat. I en els últims mesos més encara, des de l’aparició del coronavirus s’ha posat al món en un seriós compromís, fins al punt d’haver de romandre confinats a casa nostra. Ara més que mai, l’Internet és com una taula de salvació que ens manté connectats amb el món exterior.

Des de llavors, a la televisió, però també a Internet i les xarxes socials, estem bombardejats amb una quantitat ingent d’informació sobre aquesta pandèmia.

Què seria de nosaltres en aquesta situació sense Internet, que és el mitjà que ens connecta amb els nostres amics i famílies, o amb companys de feina?

Precisament en l’àmbit de la feina, moltes empreses han recorregut al teletreball, és a dir, a realitzar la jornada de treball a casa per mitjà d’instruments o dispositius que ens connecten amb els nostres ordinadors de l’oficina. El món de les noves tecnologies fa possible que en circumstàncies tan excepcionals com aquestes, poguem estar actualitzats en informació i ens permet poder teletreballar o treballar des de casa.

Les persones amb discapacitat també accedeixen a Internet i les noves tecnologies

Les persones amb discapacitat no són diferents als altres i també accedeixen a Internet, encara que en un percentatge inferior a la població sense discapacitat.

L’informe d’Adecco sobre Discapacitat i Noves tecnologies explica que en el món de la mobilitat s’obren noves fronteres per a les persones amb discapacitat. Es creen vehicles intel·ligents controlats remotament, a sanitat es poden fer operacions no presencials en temps real, o pròtesis molt més optimitzades gràcies a la impressió 3D, i els dispositius de vigilància tenen major control i seguretat. Tot això farà que millori la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. La tecnologia inventarà un futur sense barreres, i també sense etiquetes.

Exemples de dispositius que fan que les persones amb discapacitat puguin accedir a l’ús de les noves tecnologies són teclats i joysticks, ratolins virtuals, tablet gegants, programes d’interacció amb la mirada, entre d’altres.

El 71% dels enquestats per la Fundació Adecco manifesta que les noves tecnologies els permeten exercir millor les seves funcions laborals. Es pot contemplar així el paper rellevant que juguen les noves tecnologies, les TIC, a l’hora de fer possible el treball de les persones amb discapacitat.

Què passa amb aquelles persones que no s’han embarcat en el món digital?

Concretament, són bastants les persones amb discapacitat que manifesten no estar connectats a Internet i les TIC. Segons la Nota OED (Observatori estatal de la discapacitat), al capítol: “Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)” elaborat en col·laboració amb la Fundació Vodafone Espanya, va posar de manifest que 7 de cada 10 persones amb discapacitat no utilitzen Internet. Tres de cada 10 persones amb discapacitat de 16 a 45 anys no l’utilitzen, però aquest percentatge pujava fins el 87,9% entre els majors de 65 anys.

També s’observava que s’utilitzava més o menys l’Internet segons el nivell d’educació. Els què només van arribar a l’educació primària, no el feien servir fins a un 87%, mentre que entre els que van finalitzar educació secundària, aquest percentatge se situava en el 37,9%.

Entre les persones amb discapacitat que fan servir l’Internet, l’ús majoritari acostuma a ser per buscar informació i enviar o rebre correus electrònics. Això es fa amb l’ordinador, mentre que, per usar les xarxes socials, s’utilitza més el telèfon mòbil.

La reducció del preu d’Internet, la promoció de cursos de formació per utilitzar-lo i el disseny de les pàgines web de forma més senzilla i intuïtiva són les millores més rellevants assenyalades per les persones amb discapacitat per facilitar l’accés i ús d’Internet.

L’ús del telèfon mòbil

L’ús del telèfon mòbil entre persones amb discapacitat visual, auditiva i de mobilitat és “pràcticament universal” a Espanya, encara que no ocorre el mateix amb internet, “una bretxa digital” per a aquest col·lectiu, que també xoca amb el hàndicap terrorífic de l’administració electrònica”.

El nucli central de l’estudi es basa en una enquesta realitzada a 1.203 persones amb discapacitat visual, auditiva i de mobilitat, del total d’1.380.000 persones entre 18 i 64 anys que conformen aquest grup poblacional.

L’estudi recull que les persones amb les citades discapacitats s’enfronten a importants limitacions a l’hora d’utilitzar les TIC, sobretot l’ordinador i internet, però no el telèfon mòbil convencional o l’adaptat/idoni.

Aquest estudi, que pretén detectar les possibilitats de les TIC per a augmentar l’autonomia o la integració laboral d’aquestes persones, recull que l’ús del telèfon mòbil és pràcticament universal, amb un 91,4% de mitjana, mentre que, en internet, que té un potencial molt important, el seu ús és molt baix, amb un 32,9% de mitjana.

Segons l’estudi facilitat, els enquestats perceben com a principals problemes que limiten l’ús d’aquestes tecnologies la seva “accessibilitat i assequibilitat”.

La ruralitat, l’envelliment que incideix en les discapacitats i que dificulta l’aprenentatge de noves habilitats tecnològiques i el nivell formatiu, i en alguns casos la condició de dona, són uns altres dels condicionants a l’hora d’accedir i utilitzar aquestes tecnologies per part de les persones amb discapacitat. A aquestes persones “no els agrada quedar-se a casa” treballant via teletreball, perquè el que “volen és integrar-se”.

En l’estudi s’incideix en què l’accessibilitat dels dispositius i de les aplicacions són considerades com a eines i desenvolupaments imprescindibles per a millorar la qualitat de vida i l’autonomia personal de les persones amb discapacitat.

També es recull que el preu dels dispositius idonis sembla ser una barrera, encara que l’avanç de la tecnologia i el previsible abaratiment dels costos d’adquisició tendiran a solucionar aquest problema.

És indispensable eliminar la bretxa digital que tenen les persones amb discapacitat respecte a la resta de la ciutadania

Avui, nostra gran finestra a l’exterior és la del sistema operatiu que ens obre les portes a tot el que podem obtenir amb Internet. Les TIC són una realitat molt present, però ho continuaran sent, i cada dia més, en el futur. És indispensable eliminar la bretxa digital que tenen les persones amb discapacitat respecte a la resta de la ciutadania, perquè això influirà en totes les facetes de les seves vides. Les TIC poden ser grans aliades per a les persones amb discapacitat, tal com recull l’informe d’Adecco sobre Discapacitat i Noves tecnologies, però de res servirà si la bretxa digital les fa inaccessibles.

Responsabilidades

Competeix a l’Administració i als òrgans de Govern vinculats a l’ens social, el programar, fomentar i secundar el que les persones amb discapacitat puguin disposar de mitjans que els permetin relacionar-se, comunicar-se, millorar la seva autoestima i tenir accés a l’ampli camp de formació i informació que es llisca per les xarxes socials. I per a això cal destinar partides pressupostàries concretes.

Cal tenir un govern que “governi” tenint present en les seves agendes al col·lectiu de persones amb discapacitats amb el clar objectiu d’afavorir la seva inclusió social i formativa, l’eliminació de barreres tecnològiques, les actuals bretxes digitals, i situar-los al nivell que exigeixen i la societat reclama.